Si calgués definir en una expressió la nova producció de la companyia, Mil bocins, aquesta seria PURA POESIA VISUAL.
Mil bocins posa en escena un espectacle sense text que té l’origen en un poblat on la manca d’aigua és més que evident, un poblat on viuen una menuda i la seva àvia i on la terra es trenca en mil bocins degut a la sequera. En el transcurs d’una tarda de jocs, la protagonista de la història trenca la canonada que abasteix d’aigua el poble, i la seva àvia li recrimina aquest fet, que els deixarà sense un recurs tan bàsic per sobreviure. Així, trencada en mil bocins com la terra que la sosté, la menuda empendrà un viatge a la recerca de la solució per reparar la canonada i, metafòricament, reparar el greuge emocional ocasionat a la seva àvia. En aquest viatge, la nena farà diverses troballes amb personatges i animals, que deixen entreveure la meravellosa i cuidada tècnica titellaire de la companyia (tant pel que fa a la construcció com pel que fa a la manipulació de les titelles), i passarà per diferents espais representats per una escenografia pensada més que al detall (íntima, polivalent i amb efectes físics i sonors inclosos).
Durant tot l’espectacle tres titellaires articulen a la perfecció (i, en ocasions, simultàniament) les diferents titelles i tècniques que s’hi donen lloc, entre elles la projecció d’ombres feta a través d’un gran llenç i les parts esmicolades del personatge principal quan aquestes miren de recuperar la seva composició.
Aquesta proposta, tal i com defineix la pròpia companyia, parla de la resiliència, de la capacitat de tornar a aixecar-nos quan caiem i de la possibilitat d’arreglar allò que es trenca en mil bocins.
No deixeu de contemplar aquesta meravella, sense dubte una història a ritme pausat, plena de valors i emocions a flor de pell!
